75 ANYS LA COSTERA ........(V. Caballero)

 

75 anys La Costera

 

 

     Fa no res estàvem celebrant els 50 anys dels estudis de formació professional a Xàtiva i ja hem celebrat els 75.  Amb les restriccions i condicionants obligats per una pandèmia que ens afecta a tots.

          Em venen a la memòria molts records de moments,  bons i dolents,  que m’han succeït i sols em quede amb els bons.

          Les meues  primeres classes en el centre, allà per l’any 82,  amb alumnes d’edats tan dispars que anaven des dels 14 fins vint i molts anys. Una de les primeres observacions que em van sorprendre gratament, va ser el tracte amb els alumnes per part del professorat. Més que professors eren ¨ assessors¨ molt concienciats del material humà que tenien en les seues mans.

         L’alumnat de formació professional no tenia bona reputació per aquella època.  Però,  els professorat sabia entendre i tractar tota la  ‘’ diversitat ‘’ que tenia davant.  Aquest concepte ha tingut molta rellevància en les reformes educatives posteriors.

         Per altra banda, els nostres alumnes, en finalitzar la FP2 , tenien una alta consideració i acceptació per part de les empreses.  La seua integració laboral estava garantida. El professorat podia mostrar-se molt satisfet del seu treball. L’Institut La Costera era sinònim de qualitat en la formació dels alumnes.

         L’any 1990, la Inspecció educativa va considerar que jo era el més idoni per dirigir l’Institut .  Vaig acceptar, pot ser per un poc per orgull personal,  però molt més per donar continuïtat a un projecte, a una gestió, que anara més enllà de 2 o 3 anys, com venia passant amb anteriors directors. Vaig acceptar el repte en recordar converses amb alguns companys veterans,  que pensàvem que una persona de Xàtiva donaria estabilitat a la direcció.

       Ara tocava formar un equip directiu que tinguera l’ experiència que jo no tenia, i el vaig  trobar.  Amb Rubén, Emilio, Carmen, Vicent , Juan Bautista i el reforç de Conxa. Un primer any per a mi complicat, per raons personals i extraacadèmiques que no venen al cas, però, que va condicionar la meua dedicació al càrrec

         En accedir a la direcció, la primera acció va ser mantenir la matrícula,  donada la desproporció existent entre l’ oferta i les instal·lacions del centre.   L’ oferta educativa  - anys 84, 85 -   havia passat de dos torns, diürn i nocturn ( inclús el diürn estava partit en matí i vesprada)  a tres intensius:  matí – primer grau- , vesprada – segon grau- i nocturn . 

         Van ser moments molt complicats, amb una forta pressió per part de la inspecció educativa i dels pares que no entenien que estava passant.  I  ho vam aconseguir. En setembre la forta demanda va desaparèixer  això sí, amb grups de 45 alumnes en diürn i 60 i més en nocturn  

          En  l’any 90, tots els alumnes del nocturn rebien les classes  al Josep de Ribera. Alumnes i professors anaven al Ribera a les 6 de la vesprada fins les 22 hores.  Després va ser el torn de la vesprada en horari de 3 a 21 hores.  Com detall, a l’Institut vam aplegar a tenir uns 2.400 alumnes, 184 professors, més el personal no docent.

         I passen els anys i es consolida l’equip directiu, sempre amb algun canvi però donant estabilitat i continuïtat a un projecte amb objectius molt clars: potenciar, millorar, dignificar i actualitzar la Formació Professional, almenys, en l’àmbit d’influència de l’Institut La Costera.    

  

Vicent compaginant les funcions de director i professor d'educació física

         Una altra acció va ser donar-li un nom a l’Institut. Es va fer un concurs d’idees. Democràticament  va guanyar La Costera.  

         Amb l’entrada en vigor de la LOGSE començàrem una nova etapa , amb canvis continus any rere any.  A l’Institut ens va afectar a partir de 1995.  Desapareixia un nivell ( 1FP 1) i entrava un altre ( 3^r. ESO i Cicles de Grau Mitjà). Desapareixia la FP2  i entraven els Cicles de Grau Superior. 

         Un canvi significatiu va ser l’entrada dels estudis de ESO i Batxillerat al nostre Institut. Més canvis, més innovacions, més adaptacions, noves especialitats del professorat, nous currículums , nous criteris d’Avaluació , . . . . . . . . començar de nou.

         Van ser anys de lluita constant amb la Conselleria d’Educació, no sols per mantenir les especialitats que ja teníem, sinó per poder impartir-ne de noves.  I sempre, amb la necessitat d’adequar els espais i el material existents als que requerien els nous estudis. Aquesta situació s´ha mantés fins hui, perquè l’ actualització és una necessitat i un compromís dels equips directius i docents.

         Estrenàrem l’ampliació del centre amb nous espais, més especialitzats als nous estudis : tallers, gimnàs, un saló d’actes amb capacitat per a tot el professorat i  també la reforma d’aules, despatxos, biblioteca, secretaria, departaments, sala de professors.   

         I deixàrem d’anar al Ribera.

         En l’any 1996 celebràrem els 50 anys dels estudis de Formació Professional a Xàtiva amb un extens programa d’actes .  Vam aconseguir reunir a molts antics  alumnes i professors, inclosos els que havien sigut directors en determinat moment i van poder assistir.  Nombrosos documents gràfics donen constància de tots ells. Moments inoblidables.

         Passen els anys,  i en 2005, després de successives renovacions de l’equip directiu vaig decidir no continuar com a Director. Aleshores, tornaria a ser professor , tornaria al contacte més intens amb els alumnes,  a les hores de pati, d’estar a l’aire lliure i no estar dintre un despatx.  Però sobretot, deixaria de pleitejar amb la burocràcia de l’Administració, de les exigències dels pares, de controlar  la manca de motivació i de professionalitat d’alguns professors i  dels alumnes.

         També vaig tenir una motivació molt especial,  exercir de iaio, cuidar del primer net.

         Altra data significativa per a l’Institut va ser l’any 2009, quan la Inspecció Educativa,  o qui fora, va decidir que l’Institut La Costera tornara a ser exclusivament de Formació Professional com abans.  Automàticament, tot el professorat de les assignatures ¨comunes¨ ja no podíem estar al centre.  Por ordre d’antiguitat vam optar a anar a un dels dos centres de batxillerat de Xàtiva o, en el cas del professorat de fora, a altre més a prop de casa. Jo vaig optar pel Simarro.

         La vida a la Costera ha continuat amb noves Famílies, nous Cicles, nous alumnes, nou professorat i també nous equips directius. Han passat 75 anys des  que va començar aquesta història. Seguisc considerant La Costera com el meu  Institut de referència. Ara, a esperar el 100 aniversari .........

 

                  

Vicent Caballero

                   Xàtiva, abril de 2022