DEL BLANC I NEGRE AL COLOR

DEL BLANC I NEGRE AL COLOR:

Crònica subjectiva de vint anys a l’institut La Costera

RUBÉN COLOMER

 

Aquest blog naix amb motiu de commemoració del 75 aniversari dels estudis de Formació Professional a Xàtiva.

En les dècades dels  anys setanta i huitanta del segle passat en plena transició del franquisme a la democràcia començaren a incorporar-se un grup de joves professores i professors amb noves perspectives acadèmiques que volien renovar l'anacrònic sistema educatiu. Eren moments de canvis socials, polítics, econòmics i com no, en l’ensenyament, on arribaven nous aires pedagògics. 

Aleshores, encara estava vigent la Llei d’educació del ministre valencià Villar Palasí, que havia fet un important esforç modernitzador fent obligatòria l’escolarització fins als catorze anys, però deixava marginada la formació professional on anaven a parar aquelles xiquetes i xiquets que no aconseguien el graduat escolar o que no eren de famílies benestants.

Per tant, en la societat xativina era pales la sinonímia entre mal estudiant o escasses de recursos  i els  estudis que  oferia el nostre centre.

Aquells joves professors i professores intentarem posar  els mitjans acadèmics i inclús “afectius” per a revertir la situació.  En el pensament de tots, estava present  que la nostra proposta, la nostra implicació en la docència  i els estudis que s’impartien en  la nostra escola eren almenys del mateix nivell  que els qui donaven en el batxillerat i a més, els estudiants quan acabaven en el nostre centre podien entrar immediatament en el mercat laboral.

Per tots aquests motius, ens hem atrevit a fer aquest blog, com una mena d’homenatge a totes aquelles i aquells que intentarem aportar els nostres coneixements i sobretot  les nostres ganes de treballar per canviar una situació.

El nostre objectiu  no és fer una crònica exhaustiva, formal i oficial d’una  etapa de canvis, si voleu transcendental en molts camps per a la societat espanyola, senzillament volem relatar de manera subjectiva com ho van viure i quina memòria ens ha quedat tant aquelles persones que estàvem dalt d’una tarima, aquelles que realitzaven  funcions administratives o de manteniment o aquelles que estaven en la seua etapa de formació.

Uns temps, que segurament no foren ni millor ni pitjor que altres, però que segurament han deixat la seua petjada en cada un de nosaltres.

 Sols em resta agrair a totes les amigues i amics que han fet possible aquest “divertiment”.

En  primer lloc, als imprescindibles, independentment de la tasca feta, han estat des del primer dia i a totes hores sempre disponibles: Carmela Mallol, Kike Martínez,  Vicent Martínez  i Luis Villacè.

Als artistes:  Ernest García Lledó i Rubén Colomer, que com sempre han deixat un nivell altíssim.

A  totes aquelles persones que han perdut molt de temps per tal de traure a la llum records que en el millor dels casos estaven en l’andana: Luis Villacè, Loles Agustí, Nèstor Novell, Salvador G. Beltran, Isabel Semper, Rafel Benavent, Vicent Martinez, Pepe Fito, Eva Mallol, Vicent Caballero, Mari Carmen Cortell, Paco Juan, Pilar Gimeno, Rafel Buforn, Carmela Mallol i Pere Beneyto.

Des de l’exterior: Paco Camarasa i Alfons Catalan i per últim Cèsar Pla, aportant medis tècnics i humans que com deia el professor Bausset exerceix de catalitzador, no intervé en la reacció química, però si no està present, no funciona.

Finalment, agrair a Guillermo  la seua paciència per aguantar-me en  la preparació de l’acte i la brillantor en que s’ha desenvolupat, al departament d'arts gràfiques i   a l’equip directiu del centre per l’interés i l’acollida  que ens ha permés presentar aquest acte al mateix centre.

REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE L'ACTE

Gràcies a la diligència en la filmació i edició de Pepe Mompó podem gaudir del vídeo de la presentació en versió completa, diluïda o més curt.

Completa.

Diluïda

Més Curt