A Mercedes Teruel, encarregada de la biblioteca del CIPFP La Costera......(Carmela Mallol)

 

A Mercedes Teruel, encarregada de la biblioteca del CIPFP La Costera.

Abans directora del Col·legi Martínez Bellver i posteriorment de l’Aleixandre VI o Attilio Bruschetti.

Va continuar per l’any 1990 en el CIPFP La Costera de Xàtiva, quan era director Juan Sanz Hernández, fent-se càrrec de la biblioteca del centre.

Jo la vaig conéixer accidentalment per l’any 1970 o per ahí, quan una vegada em varen robar el bolso en la discoteca de les Antorches, i em varen furtar la cartera, que era de pell però que no duia diners, tan sols una pesseta i la documentació, i unes fotos que jo portava en la cartera i que estimava molt, ja que portava una foto de mon pare, que ja no vivia.

I que quan treballava en l’Institut Josep de Ribera, D. Rafael Pérez Contel me la va fer més grandeta, perquè jo no tenia ninguna foto de mon pare i la que tenia era molt xicoteta i ell va tindre el detall de fer-la més gran, al qual vaig estar molt agraïda perquè per a mi era com un tresor.

Vaig tindre un bon disgust, però al cap d’uns dies em senc tocar el timbre a ma casa i venien uns alumnes del Attilio Bruschetti, que la seua directora els havia enviat per a donar-me el que s’havien trobat per unes obres que estaven fent en l’alameda.

Tal va ser la meua sorpresa i alegria que no vaig dubtar en anar al Col·legi per a donar-li les gràcies, d’haver tingut eixe gest tan generós, de tornar-me el meu DNI i la foto de mon pare que duia al bolso, que això es coneix que com no els aprofitava per a res ho varen tirar.

Quina va ser la meua sorpresa quan per l’any 1990 més o menys me presenta, Juan Sanz, el director, a Mercedes, me va dir que ella se faria càrrec de la biblioteca del centre, i que l’ajudàrem en tot el que necessitara, ella va tindre alumnes que li ajudaven en l’organització dels llibres i l’etiquetat.

Vam fer una bona amistat, abaixàvem a esmorzar juntes i quasi que sempre comptàvem amb ella per a qualsevol cosa, tenia una alumna que estava en la biblioteca ajudant-li que li deien Sayo, casualitats de la vida era de la Font de la Figuera i els pares d’ella coneguts per la família de ma mare, que també era de la Font de la Figuera, tal va ser l’amistat i el carinyo que mos teníem que jo a estes dos persones quasi les considere a una com una filla i l’altra com si fora la meua segona mare.

Va desenvolupar un paper prou fonamental en la biblioteca del centre, ja que el centre va començar a albergar més alumnes, comença després l’ESO, el Batxillerat, continuava la FP 2 la FP 1 i començaven la introducció dels cicles, tot açò suposava que hi havia molts treballs que realitzar els alumnes i consultar llibres, la qual cosa ella s’encarregava de facilitar als alumnes la informació que buscaven i els ajudava en eixe aspecte, van ser uns anys de molt alumnat i molt divers i en tantes especialitats. També sorgien tensions, professors nous amb idees innovadores que els seus criteris xocaven amb professors més conservadors, com era llevar els crucifixos de les aules, els quadros dels reis i ficar el Rei Jaume I, en fi, qualsevol cosa creava polèmica i tensió al centre.

Jo en eixe moment que me la va presentar Juan Sanz no me’n recordava d’ella, d’aquell moment en què vaig recuperar la foto, perquè el director no me va dir que venia del Attilio Bruschetti sinó que es veu que els antics directors de les escoles els varen llevar de directors i no sé si estaven en els ajuntaments per a fer funcions a l’hora de fer els xiquets les preinscripcions, per recollir les instàncies i classificar-les per a tots els col·legis, el cas és que ella va decidir anar al CIPFP La Costera, va anar passant el temps i quina va ser la meua sorpresa que ella sí que recordava que va enviar a eixos alumnes més majorets a ma casa a portar-me la documentació, jo no la vaig reconéixer perquè en aquell moment ella era morena i ara quan va vindre al centre era totalment rubia i més trista, perquè havia passat un mal moment de la seua vida que a ningú mos agradaria viure.

Ha sigut i és una persona molt culta, li ha agradat sempre llegir i que a mi m’ha ajudat també molt en moments difícils, com és la pèrdua de ma mare, ella em va ajudar a eixir d’eixa depressió que agafes i que et penses que tot acaba i que realment no és així i que pots ressorgir de nou i amb més força i em va ensenyar el poder que tenen els llibres per a sanar la vida i curar la ment.

El meu record per a estes persones que varen portar tan dignament la biblioteca del centre, que varen fer una tasca impressionant de classificar tots els volums que hi havien i ajudar a tants alumnes que venien a consultar per a fer els seus treballs i que en cap lloc s’han nomenat ni s’ha dit que existira en aquell temps este servici al centre.

 

 

 

 

Carmela Mallol