INCORPORACIÓ, ACTIVITATS I HASSELBLAD

 

INCORPORACIÓ, ACTIVITATS  I HASSELBLAD

 

En la dècada dels 70, el curs acadèmic solia començar en la primera quinzena del mes d’octubre; jo havia acabat les pràctiques de les milícies universitàries el 15 en Jerez de la Frontera. El dimecres 19 d’octubre de 1977 sóc citat pel director a les 11 h. del matí i m’ofereix la plaça lliure de “tecnologia administrativa” i com no podia ser d’altra manera, automàticament accepte, una vegada rebut el vist-i-plau del Coordinador. El director per part de l’administració i jo signem el contracte per una duració d’un any. A les 15 h. del mateix dia donava la primera classe de  2n FP2.

Qualsevol persona menor de 60 anys que llegisca el paràgraf anterior pot pensar que pertany a altra galàxia però, així funcionava l’administració pública.

La Constitució no estava ni en estudi, les autonomies ni parlar, les borses de treball encara no existien, l’administració contractava al personal via directors de centre. Una vegada signat, el professorat era anomenat PNN, sigles que es referien a Professor No Numerari o interí; en els centres de batxillerat, quan firmaves, el Ministeri d’Educació era qui estava darrere de la signatura del director, però en FP els contractes estaven recolzats per un “Patronato de la Formación Profesional”, és a dir un organisme alié a l’administració. La burocràcia generada pels contractes es duia als centres, mai a la delegació del ministeri, i es tardava quatre mesos en cobrar el primer salari.

De tots és sabut la importància que tenen en l’alumnat les activitats extraescolars en facilitar l’aprenentatge de continguts o complementar-lo amb allò ja aprés en les hores lectives.

Recorde perfectament la primera activitat en què vaig participar, el 25 de novembre se celebrava el dia de “Les Catalinetes”, dia de santa Catalina (Caterina), hui en dia, aquesta festivitat a nivell educatiu, ja no se celebra. L’Escola tenia visita programada per als cursos de les branques industrials a la “Papelera de San Jorge”. En ser d’administratiu a mi no em tocava, però, el director em va fer una petició curiosa, si podia fer un reportatge fotogràfic de l’activitat. Sense dubtar, vaig anar a casa a recollir el material, en concret, una Hasselblad – una càmera fotogràfica sueca de format mitjà (6x6) i Òptica Carl Zeiss, una meravella- i em vaig incorporar a l’expedició.

Hi ha suficient documentació per atribuir, unànimement, a Xàtiva,  ser la primera ciutat occidental amb indústria paperera. L’historiador àrab El Idrisi (1100-1172) manifesta que és el lloc on es fabrica el paper com no es troba en cap part del món. Posteriorment Jaume I El Conqueridor va ser l’artífex de la consolidació paperera, passant per èpoques de més esplendor, com quan la ciutat va ser subministradora de tota la Corona d’Aragó, però mai va deixar de ser un nucli paperer considerable. Al segle XIX, amb l’aparició de dos molins paperers, es va tornar a impulsar la indústria. Precisament, aprofitant l’antiga edificació d’un molí paperer situat a la séquia de Meses i el riu Cànyoles, Gregorio Molina Ribera va fundar “La Papelera de San Jorge” allà per 1933. En temps de la guerra va sobreviure, fins i tot a ser col·lectivitzada. L’auge de l’empresa es va dur a terme en les dècades dels quaranta i cinquanta, on va arribar a ser líder en producció en Europa de paper “d’estracilla”, amb més de 200 treballadors, 2.700 metres quadrats de superfície i ampla ressonància en la vida social i cultural de la ciutat. La personalitat de D. Gregorio, així era com l’anomenava tothom, home molt catòlic va aplicar aquest sentiment a l’organització de l’empresa, sent la família el nucli principal, en aquest cas la família industrial. Ell exercia de pare i els fills eren els treballadors, ací anomenats productors. El declivi de l’empresa no va durar les tres generacions que solen resistir les empreses familiars. La divisió del patrimoni, la poca cohesió dels hereus, la inadaptació als temps nous amb una demanda més diversificada van abocar  l’empresa a anar perdent pes en el conjunt de la  indústria paperera. L’empresa continuà llanguint fins al 92 ja en mans d ‘altre propietari (CARPELSA), que van tancar.

Retornant a l’activitat extraescolar de la visita a la fàbrica de paper, Carmela tenia guardat el reportatge que es va publicar a la pàgina web del centre, ara comentarem les fotos.

Arribada dels alumnes a la fàbrica, Manuel Lorca els rep. Cal fixar-se en les inicials del “mono de treball”, GM, Gregorio Molina.

Manuel Lorca, cap de manteniment de Gregorio Molina donant la benvinguda al director del centre Ricardo Gironés, tots dos envoltats d’alumnes. Al fons , a l’esquerra, es poden veure les figures dels professors Dionisio Diez i Antonio Morant, d’automoció i electricitat respectivament.

Ací tenim a Vicent Belda, professor de FQ, explicant als seus alumnes el funcionament de les primeres matèries en el procés de producció, un alumne pren nota de l’explicació.

Dos operaris manipulant les bales de palla en l’elaboració tradicional del paper.

 

Diverses fases del procés productiu de l’elaboració del paper pel mètode tradicional.

 

 

En aquesta foto, a banda dels alumnes que escolten les explicacions de Lorca, podem observar la presència d’Enrique Tormo (metall) i Enrique Palmero (FQ).

I amb l’explicació de Toni Morant finalitza l’activitat. No obstant, les fotos són de la fabricació tradicional de paper, en eixa època no era l’única activitat de l’empresa, la fonamental era la fabricació i muntatge de caixes de cartró ondulat.

Vint anys donen per a molt, pràctiques en alternança, viatges de fi de curs a Eivissa, Mallorca, Portugal, Canàries; visites a altres empreses, a la Borsa, presentació del llibre “l’Introducció Economia del País Valencià” de Vicent Soler, i altres col·laboracions ....

L’any 97 del segle passat se celebrava el cinquantenari dels estudis professionals a Xàtiva. Per a mi era el comiat de l’Escola, ocasió ideal per a col·laborar en l’esdeveniment. Dues van ser les activitats en què vaig participar; uns anys abans el claustre va aprovar denominar al centre d'FP “LA COSTERA”, ja teníem motiu per a fer alguna activitat amb el nom de la comarca; després de moltes converses entre els models de la foto que a continuació publiquem , i com no, també feta per altra Hasselblad, el que açò escriu ja no estava darrere, ara estava davant.

Acompanyat dels artistes Miguel Alemany, Rubén Colomer i Ernest Garcia, els dos últims també professors com Rafel Benavent i Juanjo Ruiz.  Es pot veure el resultat del treball,  el quadre que representa la silueta de la comarca, dins es troba el logo de l’esdeveniment i les fotos de les persones que fins aleshores havien tingut rellevància en l’institut de La Costera, independentment de la categoria professional o si eren funcionaris o no, com és el cas d’Alemany. Altres  protagonistes de la foto han publicat  posts  en aquest blog, respecte a  la seua visió del quadre. Hui en dia continua exposat a la porta de la sala de professors.

El 16 de maig de 1997 es va inaugurar l’exposició EXPROFART, l’última activitat a La Costera en la qual vaig participar (en altres posts  està publicat el vídeo complet de l’esdeveniment amb els parlaments dels intervinents, el catàleg de l’exposició i altres punts de vista). Hem començat aquest post amb fotografies de la primera activitat extraescolar en la qual vaig participar, com ja he explicat darrere de la càmera i, acabem amb una altra foto, ara davant de la Hasselblad, 20 anys després (per a les càmeres Hasselblad analògiques, 20 anys representen un cap de setmana).

 La foto es va fer a la finalització de l’acte d’inauguració, amb tots els artistes professors, el subdirector Paco Camarasa, el director Vicent Caballero, l’alcalde Alfonso Rus i el que açò escriu, aparentment sembla lògic i normal però..... anem a conèixer la intrahistòria.

Vicent i Alfonso havien tingut sempre una relació personal, social i esportiva bona, però en el moment del cinquantenari pertanyien a partits polítics antagònics, un al PP i l’altre al PSOE, res nou. A mitjan curs se celebrà l’acte central d’aquesta efemèride, on són convidats el conseller i la resta de les  autoritats educatives, a més de les autoritats locals, amb l’alcalde al cap. Tots assisteixen, a excepció de la primera autoritat local que excusa la seua presència perquè a la mateixa hora tenia un ple de l’ajuntament. Quina de les dues convocatòries es va fer primer?, ho deixe per a la curiositat del lector. Poc temps després es va fer un dinar de germanor amb la participació de totes aquelles persones que havien participat en el funcionament del centre La Costera, quina casualitat, l’alcalde tenia un acte que no podia deixar d’assistir. En el parlament de l’alcalde en la inauguració, a banda d’una afirmació lapidària respecte a la FP que cal escoltar, s’excusa de no haver assistit a cap acte anterior en la celebració del cinquantenari.... “excusatio non petita accusatio manifesta”. Recorde a qui vulga consultar-lo, que el vídeo complet es troba en altre post d’aquest blog.