LA DELINEACIÓ A XÀTIVA
Vaig arribar a Xàtiva el setembre de 1986 i vaig prendre
possessió a la plaça de Professor de Pràctiques de
Delineació l’1 d’octubre d’aquell any, a l ‘anomenat en aquell temps I.F.P. de
Xàtiva que més tard va ser I. Politècnic de
F.P. i posteriorment I.F.P. La Costera i I.P.F.P.La Costera.
El centre tenia l'especialitat de Delineació
Industrial des del 1976, encara que els professors que la impartien no eren cap
de l'especialitat de Delineació, sinó d'altres.
A l’octubre de 1981 es va incorporar el primer professor de l'especialitat, que era de Tecnologia d'Edificació: Pepe Fito. Després tal com van passar els anys es van anar incorporant cada cop més professors de l'especialitat, prenent lògicament cada vegada més rellevància i pes: Ignacio Hernandez, Paco Corell,...
Curiosament l’especialitat inicialment era de Delineació Industrial per la qual cosa, abans d’arribar, vaig estar preparant material, estudiant i repassant l’especialitat. La meua sorpresa va ser que no era cert, encara que el títol donat als alumnes sí que corresponia, la realitat era que l'especialitat impartida era Edificis i Obres i no perquè la Conselleria ho diguera, sinó perquè era el que demanava el teixit econòmic de la ciutat, comarca i voltants. Més tard i després de la insistència per part de la Direcció i Departament del centre a la Conselleria, ens van concedir oficialment l'especialitat de Construcció en Edificis i Obres.
L’ambient i la rebuda dels companys no va poder ser millor i a partir d’eixe moment també les ganes de treballar i que cada vegada la cosa funcionara millor, amb un ensenyament i preparació de cara a que l’ingrés dels titulats a l’àmbit laboral fora cada vegada millor i de més qualitat, complementat amb visites a obres i fires de mostres a Madrid, València o Barcelona.
En aquest sentit, vam introduir, al llarg dels estudis, bases perquè tingueren un ampli coneixement de disseny gràfic i maquetisme.
En el primer cas, hi van haver alumnes que van fer les seues feines en aquell camp. Recorde que un alumne, va dissenyar una samarreta per a l'equip de futbol dels professors del Josep de Ribera, si no en falla la memòria, va ser Josep Osca, el qual va treballar posteriorment amb l’important i conegut col·lectiu «La Nave».
Pel que fa al maquetisme, a poc a poc, vam aconseguir trobar
un espai específic i dotar-lo de ferramentes i material per poder practicar i
que els alumnes feren les seues maquetes. Algun alumne va compaginar la seva feina amb la construcció de maquetes de
manera professional.
Els temps i la tecnologia avançaven i nosaltres
no volíem quedar-nos enrere. Dels antics tiralínies per dibuixar els plànols,
es passà a utilitzar els estilògrafs o allò que tot el món deia «ròtrings» , que
no era altra cosa que una de les marques del moment.
Poc abans de l’any 1990 va caure a les nostres
mans un disc d’ordinador de 5 1/4 polsades, dels que es feien servir en aquell moment i que duia un programa que
servia per al dibuix tècnic amb l’ordinador.
Això per nosaltres era un avanç i del qual no hi teníem coneixement fins aleshores. El meu company Pepe Fito i jo ens les vam apanyar per posar el disc a un d’aquells ordinadors que no tenien, aleshores, disc dur. Com vam poder, vam fer arrancar el programa. Va aparéixer alguna cosa en aquella pantalla verda, però no enteníem com allò podia dibuixar. Després d’un temps, quasi sense saber com, va aparéixer una línia dibuixada. Eureka!, hem pogut dibuixar una línia amb l’ordinador!.
El programa era el famós AutoCAD de la
casa Autodesk, en la versió 2.5,
llançada per AutoDESK l'any 1986.
Des d’aquell moment s’obria una nova forma de treball i no volíem perdre-nos-la.
La Conselleria va convocar, l’any 1991, un curs intensiu d’un mes perquè els professors conegueren el programa a fons. No el vam desaprofitar i en tornar al centre ens proposàrem que el dibuix per ordinador l’ havíem d'anar introduint en el pla d’estudis de l'especialitat. Dissenyàrem unes hores, dins de l’horari dels alumnes, als tres cursos de segon grau per poder introduir de forma progressiva la nova ferramenta que anava a revolucionar la delineació i el dibuix tècnic. Ens calia una aula específica, la que teníem la compartíem amb l'especialitat d’Administratiu i vam tirar avant. Tot un èxit. Amb aquestes inquietuds, Pepe Fito va escriure un xicotet article en una de les revistes tècniques de CAD del moment. La sorpresa del que estàvem fent a l'Institut va ser gran, va paréixer que érem pioners en el tema. Va començar a sonar el telèfon amb professors de tota Espanya, sorpresos, preguntant-nos que estàvem fent, com, amb quins mitjans. Des de Santander, Sevilla, les illes Canàries,....
L'especialitat de Delineació va passar de tindre
pocs grups amb pocs alumnes, a tindre molta matrícula i gran prestigi.
Fins l'extrem d'arribar a tindre a
Tecnologia d'Edificació 60 alumnes en una mateixa aula.
El temps passava, Autocad es
renovava amb noves versions més modernes i nosaltres, en lloc d’avançar
correctament, ho féiem com podíem.
La Conselleria enviava ordinadors antiquats,
reclamaven llicències legals per funcionar i la cosa no avançava.
Vam passar d'anar en l'especialitat, possiblement per primera
i única vegada, al davant de l'empresa privada, a haver d'anar a remolc, en
aquest sentit. Tot i que començàrem la nova F.P. amb el nou Cicle Formatiu, que
ja tenia inclòs i definit l’ensenyament del dibuix per ordinador com
imprescindible.
Tot dibuix per ordinador necessita una impressora per poder
dibuixar els plànols i la conselleria va enviar una molt xicoteta i insuficient . Amb posterioritat ens va
enviar una altra, ja gran, amb la que ja vam poder treballar de manera més
professional. Però va ser gràcies a l’AMPA del centre que ens va comprar una
d’última generació, que no tenia cap centre de l'especialitat de la Comunitat,
amb la qual vam poder treballar de forma òptima. Quant la Conselleria havia de
fer alguna exposició o fira de Formació Professional, ens obligava a deixar-li-la,
suposem que per poder, de cara al públic, presumir d’últimes tecnologies.
Però vam seguir treballant i la demanda de les
empreses pels nostres alumnes era important. Tenien amb molt bona consideració
la preparació amb què eixien en acabar els estudis.
Intentàvem que feren treballs els més ajustats a
la realitat, buscant amb companys o gent de la ciutat, solars, espais o
vivendes on poder fer treballs ficticis, però que en més d’una ocasió van
servir a aquests propietaris per a fer alguna reforma o tindre
idees per construir. També agrair a moltes de les empreses constructores que
ens van facilitar visites a les distintes fases d’obra perquè els
alumnes conegueren la realitat de les coses que ells feien al paper.
Una altra de les opcions que vam fer, era
amb el tema de la Seguretat i Salut en el treball que organitzàrem juntament
amb l’Institut del Grao de
València.
Vam contactar amb empreses que impartien cursos oficials
sobre el tema i, durant uns quants anys, els alumnes que acabaven, també obtenien
el títol de nivell bàsic en Seguretat i Salut en Construcció, cosa que els
facilitava la trobada de feina en la professió.
Però la crisi de la construcció i la mala
organització de la F.P. a Xàtiva, desviant tant a Edificació com a
Administratiu fora del centre La Costera i impartint aquests en un altre centre
de la ciutat, va fer declinar un poc els estudis fins que la Conselleria els va
desactivar, el d’Edificació a juny de 2015 el qual havia començat a
funcionar el 1976.
Fent una mirada enrere als gairebé 40 anys d'existència,
l'especialitat de Delineació sempre es va adaptar a l'evolució de les noves
tecnologies, però mai a la velocitat que ens haguera agradat com a
docents.
Un final trist per als qui vam viure la seva evolució amb el pas dels anys.
VICENT MARTÍNEZ I PEPE FITO
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada