Sr Ministro: esto se hunde
La ubicació de l'edifici de l’Escola (actualment
CIPFP la Costera) amb un subsòl conformat per grava i aigües
subterrànies sempre és procliu a produir inestabilitat al terra dels tallers.
A principis del curs 85/86 es va detectar una cavitat al
magatzem del taller de metall, no massa preocupant perquè encara no havien
començat les classes. Uns dies després al mateix taller es produeix un
enfonsament just al costat d’una màquina, que per centímetres no la
precipita al forat; açò no era qüestió de broma. El director per les vies
ordinàries va posar en coneixement de les autoritats educatives el problema
sorgit i la resposta fou la de sempre, “tractarem
de solucionar-ho”. No obstant això el director va insistir, però el problema
no es resolia.
En altre ordre de coses el PSOE de Felipe González havia guanyat les eleccions
legislatives del 82, i havia de preparar les candidatures per a les
properes de la primavera del 86.
José Maria Maravall, aleshores ministre d’Educació, era fill de
l’il·lustre historiador nascut a Xàtiva José
Antonio Maravall Casesnoves, a
qui, en aquella època, l’ajuntament li estava preparant un homenatge
en reconeixement al seu treball professional. El comité electoral del
partit havia designat Jose Maria
cap de llista per la província de València per a les eleccions vinents i,
donat que el candidat vivia a Madrid, havia de fer algunes visites a
la seua “circumscripció “ per demostrar
“arraigo” i coneixement dels problemes de
la província. En una d’aquestes visites preparatòries, tant de l’homenatge a
son pare com per a les eleccions legislatives de primavera, va concertar una
visita a l’institut Josep de Ribera
per a l’11 d’octubre de1985.
Un grup reduït de professors i personal no docent, assabentats
de la visita del ministre a l’institut de la vorera d’enfront i conscients del
problema que arrossegava el nostre centre, ens vam plantejar realitzar una
acció ràpida, visible, educada i cridanera per tal que la comitiva ministerial
coneguera de primera mà els problemes del sòl del taller. La reunió d’aquests
companys es va realitzar a primera hora del mateix dia 11. Algú dels reunits va
recordar que la pancarta utilitzada pel centre el curs anterior en promocionar l’EXPO85 encara hi estava i a més, la part
posterior estava impol·luta. Ja teníem el material, faltava un spray que fera reeixir l’eslògan i que cridara
l’atenció de la comitiva ministerial. No va ser massa difícil trobar un joc de
paraules que complirà les premisses anteriors i tinguera la força
suficient per fer-se veure .
El resultat va ser: “Sr. MINISTRO: ESTO SE HUNDE”. Ja teníem la idea, la pancarta,
l’eslògan, l’esprai però, faltava l’artista que la pintara i el més difícil, instal.lar-la
de tal manera que quedara fixada a la part més alta del centre i que es desplegara
cap avall. En aquella època la pujada a la teulada es feia en uns
barrots exteriors i sense cap protecció, hi havia un moment que havies
de tindre tot el cos en l’aire, en definitiva, molt perillós. L’"artista”
voluntari que va pintar la pancarta, se la va tirar al llom i en un moment ja
estava ben visible, sols vaig a dir que no era professor, i que ràpidament es va
reincorporar al seu lloc de treball i ningú el va notar a faltar.
El treball estava fet, sabíem que la comitiva ministerial
baixaria per l’escala de “Los Arcos”, teníem l’esperança que trencara pel “camp
de dalt” – espai on hui es troba el Teatre- on els xiquets jugaven al futbol
sempre que teníem una estona (aquestos partits improvisats feien de viver a l’Olímpic per a recollir jugadors per a
l'equip juvenil). La pancarta era perfectament visible des de les escales i tot
el recorregut posterior, no hi havia cap obstacle, a més era de gran dimensió i
el color negre d’aquesta, reeixia sobre l’ocre de l’edifici. El desplegament de
la pancarta va propiciar que anara concentrant-se gent al voltant de la porta
principal d’aleshores, i que tothom estiguera expectant del comportament de la
comitiva. L’espera no va ser molt llarga i quan van aparéixer les forces de
seguretat que precedien a la comitiva, ens vam posar en alerta. Només baixar
l’escala , el ministre es va detindre un
moment i de seguit van trencar pel camp i van enfilar cap a l’Escola.
Tenim la sort de disposar del reportatge fotogràfic d’Adolfo
Garcia que a continuació anem a inserir i comentar.
La comitiva travessa el taller d’automoció cap
als llocs on es trobaven els enfonsaments. Rigo explica a Maravall la situació dels tallers mentre el
conseller d’Educació Ciprià
Ciscar observa l’escena des d’un segon pla. Més enrere es troba el president de
la Diputació ....... Vercher, a la
dreta veiem al sempitern director general d’Educació de la Conselleria Javier
Paniagua i quasi fora de pla al
professor d’Automoció Toni Sanchis, també a l’esquerra i en primer pla Rafa
Buforn, que alguna culpa va tindre en la visita del ministre.
El director Miquel Rigo acomiadant els il·lustres visitants entre els que per primera vegada apareix l’alcalde Miquel Calabuig.
En la magnífica foto d’Adolfo Garcia s’observa en tot el seu esplendor el desplegament de la pancarta i la visibilitat des de qualsevol lloc dels voltants.
Una vegada lliurada la visita a l’Escola i abans d’entrar a l’Institut, autoritats, forces de seguretat, professors dels dos centres i observadors xarren animadament. La foto està presa des de l’escalinata de l’Institut i es pot observar la vista que hi havia sense el teatre pel mig. A banda dels models de cotxe de l’època.
Ja en l’Institut i en presència del director Juan Iñiguez, Maravall signa en el llibre de visites.
L’ última foto correspon a la inauguració del monument a José Antonio Maravall (25-10-87) amb el seu fill José Maria i Miquel Calabuig en la seua primera ubicació a la Plaça de Sant Jaume. A principis del segle XXI va ser traslladat al cantó de l’Institut. Foto de l’arxiu de PSPV- PSOE.
No podíem acabar aquest post sense reconèixer que
l’enfonsament va ser reparat més prompte que tard. La conselleria va enviar una
empresa de sondejos que va analitzar tot el subsòl detectant i solucionant qualsevol
incidència.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada